El Lector de Núvols és una història d’absorcions. Dalt un terrat d'un edifici vell sense ascensor -on cap dels veïns, ja grans, hi puja a estendre la roba - es refugia el nostre personatge sense papers. Viu dins una caseta al terrat, envoltat per la polifonia d’illes desterrades, on tan sols s’hi pot accedir per esglaons costeruts. Un dia hi puja una noia a estendre la roba. La trobada queda reflexada en els núvols. Ells són el traç i l’eco que ens expliquen de manera inconstant llurs narratives. L’acte del text que porta tots el textos; que porta el dret d’ésser de l’aire i a escriure (escoltar) els indrets (sorolls) del món. Els poemes són un teixit de carrers, històries i escuma d’ones: els núvols.
No comments:
Post a Comment
Note: Only a member of this blog may post a comment.